Són moltes les poblacions que encenen focs durant les festes de Sant Antoni.
A les comarques del nord del País Valencià (els Ports i Maestrat) la festa de Sant Antoni s'anomena “Santantonà”. És una de les festes més antigues del país, i són el resultat de la superposició de celebracions cristianes als ancestrals ritus i celebracions vinculades al solstici d’hivern, encaminades a propiciar la fecundació de la natura, la terra i el bestiar, i utilitzades com a invocacions per tal d’obtenir una bona collita. És una celebració parateatral que es caracteritza per les representacions que tenen lloc al voltant d’una foguera o "barraca" de gran dimensions bastida al voltant d’un arbre central, el "maig", revestit de brancatge verd. Els protagonistes de l’escenificació són les botargues, una mena d’èssers perillosos i esperitats que passejen al sant pel poble lligat amb una corda mentre juguen a espantar nens i dones. La comitiva passa casa per casa i finalment encén la barraca, refugi del sant. Sembla que d'ací vé l'expressió "foc a la barraca".
A l'Illa de Mallorca els focs s'anomenen foguerons, es fan amb llenya i altres materials, cremen durant tota la nit i serveixen per coure-hi botifarrons i llonganisses i per donar caliu als que s'apleguen al seu entorn a cantar glosses picants al so de la ximbomba. En d'altres indrets els focs són piles desordenades d'herbes i brancatge sobrer.

Todolella (els Ports)

El centre de la festa és la barraca, una gran foguera de dos pisos recoberta amb brancatge verd, buida per dins i bastida al voltant d'un arbre central, el maig. Un altre dels elements més tradicionals és la representació teatral pels carrers del poble amb les botargues (dimonis) i sant Antoni. A la Todolella, a diferència d'altres pobles amb celebracions similars, l'ús de coets borratxos ha estat prohibit en algunes ocasions per motius de seguretat.

La festa té el seu punt àlgid el dissabte després de dinar, quan es fa la montà de la barraca amb el brancatge que s'ha anat a cercar al matí. Més tard es fa la volta dels matxos, amb la tradicional coqueta i aiguardent, tot seguit el bandejament del gall i a continuació la Santantonà pròpiament dita, amb la representació teatral pels carrers. Finalment, té lloc el ball amb orquestra, al descans del qual es sorteja un "gorrino", un acte que compta amb una elevada participació. L'endemà al matí hi ha missa, cercavila i processó amb la imatge del sant pel poble.

Cinctorres (els Ports)

La festa de Sant Antoni de Cinctorres (els Ports de Morella) se celebra el darrer cap de setmana de gener amb les tradicionals arrossegades de carrasques, la foguera i la barraca, les botargues amb coets borratxos, la volta i beneïdes amb els animals i la representació teatral de la vida del sant.

Per celebrar les festes de Sant Antoni, Canals (la Costera) construeix i encèn una de les fogueres més impressionants de les que es fan a casa nostra. La monumental construcció fa uns 18 metres d’alçada, té una forma cònica perfectament treballada i s'encèn el vespre del primer dia de les festes.

A Canals la festa comença molts dies abans de Sant Antoni, amb la construcció de la foguera. Durant la mitjanit del 8 de desembre, dia de l’Immaculada, els festers munten els cavalls engalanats i arrosseguen fins a la plaça Major el que serà primer tronc de la foguera. L’acte, que s'anomena "Entrà de la Primera Soca", tanca una jornada en què centenars de persones han pentinat els boscos propers, fent la major quantitat de llenya possible. Les setmanes següents, els camions s’encarreguen d’anar portant la fusta recollida, que s’apila a la plaça on hi ha la foguera.

Des del primer dia de l’any i fins el 13 de gener, té lloc la construcció de la foguera, una tasca encapçalada per quadrilles de podadors i dirigida per un mestre expert. A la part central d’un cercle de vuit metres de diàmetre marcat al terra es col·loca un tronc de pi altíssim que serà l'eix de la foguera. Amb la resta de la fusta (es calcula que s’hi apilen més de 150 tones) es construeix una torre cònica, geomètricament perfecte, de 18 metres d’alçada. Tot el conjunt es revesteix de pinassa de color verd intens i a dalt de tot s’hi afegeix un taronjer.

El dia 16 de gener, a les nou del vespre, Canals viu un dels moments festius més importants. La foguera s’encén solemnement desprès que s’hagi cantat el primer "vítol" a l’església. La plaça, plena a vessar espera impacient els festers que, per grups, calen foc a la torre. La foguera crema durant tota la nit i en els seus primers moments l'emoció i l'excitació es barregen a la plaça. El fum i el foc es succeeixen i semblen voler entrar les cases del voltant, que han estat protegides amb planxes de ferro. Per la seva banda, l'escalfor del foc desfà les taronges que ha estat col·locades revestint als sants que hi ha a la façana de l'església. Quan la màgia indescriptible del foc s’apaga, la plaça esdevé una brasa gegantina que els noctàmbuls i els més matiners aprofitaran per cuinar les carns del primer esmorzar.

Oficilament la festa conclou el 18 de gener amb el que es coneix com el "Dia dels Parells" i "Les Voltes". La denominació evoca el temps en què es llaurava la terra per honrar el sant i en l’actualitat consisteix en la tradicional benedicció dels animals, al matí i una passejada dels festers a la tarda, repartint dolços i joguines pels carrers de la vila.

Val a dir que, una vegada les festes han passat, tota la població dedica una jornada sencera a la replantació d’arbres per evitar la desforestació de la zona.

Revetla de Sant Antoni
Sa Pobla (Mallorca), 16 de gener

Com cada any, el dia 16 de gener es converteix en una nit màgica per tots els poblers i pobleres. La festa de Sant Antoni de Sa Pobla (Mallorca) amb les completes, el ball dels caparrots, els dimonis i els botifarrons cuits als foguerons allarguen la nit més esperada de l'any.

La festa de Sant Antoni a Sa Pobla és una de les celebracions tradicionals més conegudes de tota Mallorca. Entorn del 17 de gener, com fan molts pobles mediterranis, es celebra l'inici de la recuperació del llum solar després de mesos de foscor creixent.

Els preparatius comencen amb l'anada a cercar llenya per als foguerons que escalfaran la Revetlla de Sant Antoni, la nit bruixa dels dimonis i les ximbombades.

A sa Pobla la festa adquireix un esplendor especial amb l'encesa dels foguerons, les cançons i gloses populars i les figures emblemàtiques de Sant Antoni i el Dimoni, que juntament amb els Caparrots i la colla de diables local, són l'esperit d'una festa que concentra el sentir tradicional de la societat poblera.

Manacor (Mallorca), Cap de setmana més proper al 17 de gener

La festa de sant Antoni de Manacor és la festa més sentida i estimada pels habitants d’aquesta vila de Mallorca i una de les més populars de la comarca. Tres dies de celebracions al voltant dels foguerons artísticament decorats, les beneïdes amb les carrosses engalanades, les glosses picants i el seguici de dimonis que acompanya sant Antoni.

La festa està organitzada pel Patronat de Sant Antoni de Manacor i implica a la majoria de les entitats socio-culturals de la vila, com les escoles, les entitats veïnals, institucions públiques i altres organitzacions privades, com comerços i serveis.

Els dimonis i dimonions

Un dels principals elements de la festa és la colla de dimonis que, documentats per primera vegada els darrers anys del segle XIX, representen les temptacions de sant Antoni. Es tracta d’un grup encapçalat pel "Dimoni Gros", un dimoni que duu una màscara vermella acabada amb unes grans banyes i un seguici de "Dimonis petits" o "Dimonions" vestits amb tela de sac i que cometen tot tipus d’entremaliadures amb les al·lotes que troben durant el seu camí per la vila.

Les glosses picants

Un altre dels elements distintius de la celebració són les glosses cantades en català que, acompanyades per la música del sonador i el baciner, fan balanç de l’any que ha acabat i repassen els principals fets de la vida local en clau humorística, crítica i picant.

Els foguerons

Finalment, cal destacar els foguerons que, tal i com es fan a Manacor per sant Antoni, s’allunyen del concepte tradicional de foguera i s’apropen al concepte de falla valenciana. Són construïts amb una base de llenya i fusta que està coronada per una creació artística feta amb tot tipus de materials. Moltes d’aquestes creacions tenen com a protagonistes als tres principals personatgesde la festa de sant Antoni a la vila: el sant, el dimoni vermell i les botargues o temptacions.

De fet, cada fogueró és una escultura, algunes en clau satírica i d'altres representen escenes de la vida del sant. Cada any els manacorins organitzats en penyes s’esforcen perquè el seu sigui el millor fogueró i capti l’atenció dels milers de visitants que aquests dies acudeixen bocabadats a la vila.

Els foguerons s’encenen la nit de sant Antoni, el 16 de gener, i són l’eix del caliu de les festes. Aquestes obres d’art efímeres acaben consumides per les flames, proporcionant l’escalfor necessària per passar la freda nit i per fer les brases on es couran els botifarrons i la resta de productes càrnics.

La festa comença el dia 16 al migdia, vigília de la festivitat de sant Antoni, amb la sortida i primer ball dels dimonis davant l’Ajuntament. Després es fa la visita del jurat als foguerons, per tal d’emetre el veredicte que consagri el guanyador. Després de dinar els dimonis ballen en diferents indrets de la vila (residència d’avis, etc) i comença la cercavila que condueix les autoritats, dimonis, memebres del Patronat, Banda Municipal i demés ciutadans cap a Complertes. La missa es celebra a la Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors, amb les completes i cant dels Goigs de Sant Antoni a càrrec de les corals de Manacor, Banda de Música i tots els santantoniers.

Una vegada acabades les completes, el Dimoni Gros encén el fogueró de davant la Rectoria i es fa la senyal –una bona tronada- que anuncia que ja es poden encendre la resta de foguerons. Durant tota la nit sonen els xeremeiers manacorins i algunes places acullen la vetllada de ball de bot amb música de grups d’arrel tradicional. Des del cadafal, s’anuncia els foguerons premiats i el recorregut dels dimonis.

El dia 17 de gener al matí, onomàstica del sant i festa local, té lloc l’entrega de premis dels foguerons i les Beneïdes. Les persones que tenen en el camp la seva vida, porten, abillats amb els vestits d’altres èpoques i acompanyats dels més menuts, els seus animals a beneïr: cabrits, gallines, porcelles, etc. La desfilada dels carros, que tomben pels principals carrers del poble empesos per animals i màquines és competitiva i s'otorguen diferents premis: millor engalanament, millor muntura, millor vestit, premis infantils, etc. Després de dinar, els dimonis i Sant Antoni van pels carrers i bars de Manacor i celebren el seu darrer ball al vespre.

Foguerons de Sa Pobla a Gràcia
Un model de festa mallorquina importat amb èxit.
Vila de Gràcia (el Barcelonès), Darrer cap de setmana de gener

Sa Pobla és una petita vila situada al nord de l’Illa de Mallorca on cada any, per Sant Antoni se celebra una gran festa que té com a principals elements els “foguerons”, fogueres petites escampades per diversos indrets de la vila, les glosses o cançons picants fruit de l'improvització, i els botifarrons, la menja més típica de Mallorca en aquestes dates.

L'any 1993, en Toni Torrents, un pobler que tenia dos fills estudiant a Barcelona, va pensar que si ells estaven lluny i en plena època d’exàmens, mai no podrien gaudir de la màgia de la festa de sa pobla i va impulsar la importació del ritual poblenc al barri de Gràcia. Any rere any la festa ha anat guanyant pes al si del calendari barceloní i ha creat una celebració on es barregen elements característics d’ambdues costes.

L’estructura de la festa a Gràcia té la mateixa que l’original de Sa Pobla. La vigília, i habitualment sense haver dormit, el jovent surt a aplegar llenya per construir els foguerons al bell mig de diverses places del barri. Al vespre, s'inicien les "completes", una cercavila on surten tots els entremesos populars que surt des de l'ajuntament i que va fins a les diferents places on hi ha els foguerons. Hi participen diables i castellers vinguts de Sa pobla i els castellers i diables de Gràcia, acompanyats per altres grups de cultura popular de la vila.

Una vegada acabada la cercavila comença la celebració gastronòmica. Quan s’encenen els primers foguerons, comença a sonar la ximbomba i les xeremeies i la gent comença a treure les viandes, tot esperant les primeres brases on coure el menjar, normalment botifarrons i llonganisses. La musica dura gairebé tota la nit i al voltant del foc purificador l’ambient és del tot especial.

Els escenaris més utilitzats a Gràcia són la plaça de Rius i Taulet, punt de partida de les cercaviles i indret on habitualment es fa una primera sonada de xeremeiers i les places de la Virreina, el Nord i el Diamant. Cada any són més els graciencs i barcelonins en general que s’apropen als foguerons atrets per les encisadores veus dels cants i l’irresistible olor de les carns a la brasa.