hist˛ria
   
 
     
  DIMONIS, DIABLETS I BOTARGUES. El pitjor malson de Sant Antoni. Per Manel Carrera.
Extret de festes.org
 
     
 

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (Castelló), a la Matarranya (Franja de Ponent) i en diferents indrets de l’Illa de Mallorca, es caracteritzen per l’aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers cometent tot tipus d’entremaliadures.

“Dimoni” és el nom genèric que es dóna als esperits malignes i per extensió a tots aquells éssers temibles per qualsevol concepte. En el sistema de creences cristià, els dimonis o diables són els àngels rebels que habiten l’Infern i que tenen com a príncep a Satanàs. La imaginació popular atribueix al dimoni una forma corpòria i el considera extraordinàriament lleig, pelut, de color vermell o negre, amb banyes i llarga cua. Els dimonis adopten formes diferents per poder enganyar als homes i temptar-los més fàcilment i s’els classifica en categories: des del dimoni gros (en banyeta, barrufet) fins als dimonions, esperits inferiors. Els dimonis tenen noms diferents: un dels més importants de l’Infern és el dimoni cucarell (Mallorca) o dimoni serenell (Menorca) del que es canten força cançons humorístiques. D’entre els de les castes inferiors destaquen els dimonis boiets, (Mallorca, Menorca) als que no s’atribueixen funcions temptadores o malignes, sino que se’ls considera éssers fantàstics, també anomenats follets, al qui es considera esperits inquiets, que no poden aturar de cometre entremaliadures i malifetes ingènues.

El dimoni, en les seves múltiples manifestacions i noms, ha estat personificat per tal d’apareixer en moltes de les nostres celebracions festives populars. Deixant a banda els correfocs, la Festa de Sant Antoni Abat, pels volts del 16 i 17 de gener, és la festivitat que n’atrau més la seva presència. La figura de Sant Antoni, un dels sants més populars, ha estat invocada tradicionalment per a la protecció del bestiar, especialment davant la mort i les malalties del porcs, i per això se’l coneix com a Sant Antoni del porquet (Catalunya) o Sant Antoni des porc (Mallorca).

Els dimonis a Mallorca

A Mallorca són moltes les poblacions (Manacor, Petra, Sa Pobla, Montuïri, Algaida, Alcúdia, etc) que treuen els seus dimonis per celebrar les festes de Sant Antoni Abat. Però sens dubte és a Artà on la tradició s’ha mantingut més viva i els dimonis han assolit més renom.

La celebració de Sant Antoni a Artà segueix un vell protocol en el que l’emblemàtica parella de dimonis té una participació central. És més, la celebració, autèntica festa major de la població que compta també amb les tradicionals glosses escatològiques, els foguerons, les beneïdes d’animals i l’argument o crònica local, té com a símbol identitari a aquests éssers terrorrífics. Duen un vestit negre a través del qual se’ls pot veure els ossos, una gran màscara vermella amb la llengua defora i esportellats de dents, dues grans banyes entorcillades de boc i un gran canyafel·la, autèntic ceptre infernal. Els dimonis surten en dos moments de la festa. El dia 16 de gener al matí es passejen en cercavila pels carrers de la vila, després del tradicional berenar a ca l’obrer i acompanyats pels músics. L’endemà, dia 17, aquesta parella de figures que representa al Mal i les temptacions humanes participen en la cavalcada del bestiar i les carrosses, plat fort de la diada, tractant de fer baixar a Sant Antoni de la somera en què va muntat. Aquesta representació és una clara evocació de la lluita plurisecular entre el bé i el mal, de la que sempre surt victoriós el bé, tal i com reflecteix la tonada popular:

Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta-u.

Les Botargues i diablets, dimonis dels Ports i la Matarranya

La celebració de la festa de Sant Antoni a les poblacions de la comarca dels Ports de Morella (al nord de Castelló) com Cinctorres, Portell, Forcall, Herbers, Villores, Vilafranca, la Mata, Olocau del Rei, entre d’altres, s’anomena “Santantonà”. Es tracta d’una romanalla de les antigues festes del solstici d’hivern dedicades a la invocació per a una bona collita i es caracteritza per les representacions parateatrals que tenen lloc al voltant d’una foguera o barraca de gran dimensions bastida al voltant d’un tronc centrel, el maio. Els protagonistes de l’escenificació en són els dimonis, coneguts popularment per botargues, que passejen al sant pel poble lligat amb una corda mentre juguen a espantar nens i dones. La cohort infernal passa casa per casa i finalment encén la barraca, refugi del sant.

Els dimonis dels Ports i del Matarranya són, malgrat que acompleixen la mateixa funció que els de Mallorca, formalment força diferents: van encaputxats amb un conjunt de roba antiga de color blanc o amb sacs de patates de color marró amb ratlles verdes i vermelles, figures de dragons i colobres). En molts indrets les botargues grapejen a les dones i empaiten a la mainada amb uns fuets de roba que fan picar a terra fent gran soroll. El dimoni va acompanyat de la Filoseta, un transvestit que representa les temptacions del sant i que provoca als assistents amb els seus gestos.

Aquestes figures festives que van vestides amb draps i trossos de teles de tots colors i que es passeigen pels carrers cometent entremaliadures i cantant cançons satíriques en determinades celebracions també existeixen en països de religió no cristiana.

 
     
Dubtes i/o més info: 626649047 Enric     625078155 Quique       info@dimonispv.cat